no recordo quan vaig començar a oblidar-me. viure ara és voler apamar els abismes que creixen entre les lletres del meu nom i que em desordenen el cos.
que tornin els dies en què sabia dir-me, completa, en l'espai mínim d'un poema.
(sóc un palíndrom)
no recordo quan vaig començar a oblidar-me. viure ara és voler apamar els abismes que creixen entre les lletres del meu nom i que em desordenen el cos.
que tornin els dies en què sabia dir-me, completa, en l'espai mínim d'un poema.
Dins de somnis immòbils, redactes filigranes als marges de la nit al ritme del so sec del gel que es trenca. Som icebergs en trànsit dins de migracions a destemps. Hemisferis que cerquen primaveres malgrat saber-se hiverns pel simple plaer de fer esclatar roselles enmig de la planúria dels dies grisos. El desig és això: inventar el daltabaix d'una nova pell, pronunciar-ne el vertigen, invocar el terratrèmol petit que dorm sota la superfície dels records envasats al buit, i desembolicar de nou totes les primeres vegades.
Cada poeta tria el seu estil de natació.
Àngels Gregori, Jazz
I n'hi ha d'altres que tan sols lluiten per mantenir-se a la superfície.