Crucifica la melangia al bastidor d’un estel de colors. Deixa anar el fil i, mentre llegeix unes darreres paraules escrites en braille a la punta dels seus dits, contempla com s’enlaira lentament. Com el vent se l’enduu de la mà fins al darrer racó del cel. Fins al cementiri dels estels.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada