ENTRE LA A I LA ZETA

LA VIDA PERDURABLE

El vespre no diu res d'avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d'una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d'aguantar temps fet present abans d'hora,
no se m'aixequen per fer adéu. No hi ha
passat. Sí, també faig col·lecció
de dies, però els tinc tots repetits.

Gabriel Ferrater, Da nuces pueris

Llegir Ferrater i sentir calfreds de dies repetits als llavis. De passat i de futur amb regust de llimona. Sentir com s'estremeixen les paraules a la boca abans de ser devorades pel pensament. Abans de ser reciclades en dosis de sentiment transmeses mitjançant els batecs d'un cor que em parla en codi Morse. En petites unitats sensorials que classifico per rigorós ordre d'intensitat alfabètica. I és que l'amor té tants matisos que se m'acaben les lletres: no en tinc prou amb totes les que hi ha entre la a i la zeta.

3 comentaris

  1. Com em recorda algunes paraules teves!
    Però ell (sabia)i tu sabeu, que els dies mai no són repetits. Els poetes sempre feu una mica de trampa.

    ResponElimina
  2. sí que en té molts de matisos ... i tu ets una gran amant de les paraules de ben segur que les acabaràs trovant, ... jo em vaig quedar amb les onamatopeies glups!

    ResponElimina
  3. Llegir Ferrater... coincidim en les sensacions.
    ;)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall