HORES DESTIL·LADES

La tos em sacseja els pensaments i desordena les paraules. Els dies esdevenen líquids. Servit en copa alta, ben fred, em bec el cap de setmana, i em pugen al cap els retalls de temps compartit, tots els crits que he ofegat en la teva mirada i els calfreds que has estès sobre la meva pell aquesta tarda. Apago el llum d’aquest diumenge: ja no me’n queden més, d’hores destil·lades.

2 comentaris

  1. Ei, ei...the universe is expanding! I t'han desaparegut els planetes! En queda un, i té forma de bola de Nadal :)

    L.

    ResponElimina
  2. Hehehehe... els planetes me'ls he amagat al nas ;)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall