t'anomene tota nova i reclame un nom exacte
per cada pas d'aquest pont que s'estén imperceptible
entre un bosc de perquès sense resposta.
Perquè vull fixar-te quan no hi ets,
perquè res no és prou contra els museus de l'instant,
perquè no tinc cap present que em baste,
t'he construït
un diccionari impacient.
Josep Lluís Roig, El somrís de les carreteres secundàries
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada