Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2007

DE SASTRES I VESTITS

Les mans, amb suavitat, van prendre les mides del seu cos humit.
Amb roba de bombolla i retalls de desig, va confeccionar un vestit de sabó per a ella.
Sense agulla ni fil. Simplement amb el tacte dels seus dits.

DUNES

Les dunes em cremen el fred dels llavis
quan la destral mulla la llum dels focus.
Senyals de fars, i la mirada em fot
flames de les pestanyes a la cara.
Tens la mirada rara, com d'almívar,
quan em mires. Ets els ulls que em dibuixen,
respiro vidres quan em respires,
et trobo l'alè al quer de les cuixes.
Sóc perquè m'enfoques. Ets perquè em respires.

Adam Manyé, Finta

MOSAICS

Epidermis de mosaic
esmicolada en mil bocins.
Collage de cristalls i besos.
De pedaços i neguits.

EL GRA DE LA PALLA

Desgranar els anys.
Els mesos.
Les setmanes.
Destil·lar els dies de les nits
i separar la simple existència
de l’essència de les hores.
Beure’s la vida que s’amaga
sota l’escorça del temps.Sota les ungles dels dits.
Mentre continuem destriant
el gra de la palla.

V.O.

L'amor, en versió original.

Sentir el diàleg dels cossos.

Sense subtítols sobre la pell.

DIES D'AGENDA

L’amor no hauria d’entendre de dies marcats a l’agenda per requerir els serveis urgents de Cupido. Per intercanviar llibres i roses. Per invocar la intervenció divina de sants ensucrats.
L’amor no hauria d’entendre de dies marcats a l’agenda per tal de recordar-nos que el vam deixar aparcat en un carreró de les nostres vides i que toca canviar-lo de lloc perquè se’ns està rovellant.

GAVIANS

Dins la boira, em parlaves de gavians mentre assaboria la calma d’un moment perfecte. I vaig voler capturar-ne un per a tu amb la mirada. A través d’una finestra oberta entre els núvols de flaire a cafè, a conversa i a diari de diumenge.

YO CANICO, TÚ CANICAS, ÉL CANICA

Me fascinan las canicas. Esas pequeñas bolas de cristal con las que juego a adivinar el futuro de mi pasado. Que me muestran imágenes borrosas de aquellos días de arena en los zapatos y de rodillas peladas que ya nunca volverán. Chinche y guá.

ENTRE PIRUETES I GIRAVOLTS

Funàmbula, passejo per la corda fluixa de la nit mentre els estels aplaudeixen espurnes de llum blanca i ecos metàl·lics de pètals esmolats. Oloro les seves arestes amb la punta dels dits, i un aroma de veu llunyana impregna la pell de la meva sang. L’equilibri es perd entre piruetes i giravolts, i caic de la memòria de les meves mans. No troben el mapa que em vas dibuixar a l’esquena amb saliva i fang per tornar-te a trobar dins el laberint humit dels teus llençols. Els somnis que no es faran mai realitat, aixecats en revolta, l’han esborrat sense deixar cap senyal.

JOC DE MIRALLS | SLLARIM ED COJ

Amago un grapat de paraules | seluarap ed taparg nu ogamA
escrites a l'inrevés | sèverni'l a setircse
dins d’un d’aquells silencis | sicnelis slleuqa'd nu'd snid
que tant m’agraden. | .nedarga'm tnat euq
Aquells que regalimen | nemilager euq slleuqA
de les mirades. | .sedarim sel ed
Les pots llegir. | .rigell stop seL
Apareixen ben clares. | .seralc neb nexierapA
Emmirallades | sedallarimmE
al fons dels meus ulls. | .sllu suem sled snof la

SENTIT OBLIGATORI

Mentre conduïa els sentiments pels carrers del seu cor, es va adonar que l’amor no sempre és una via de sentit obligatori.

O un atzucac, un carreró sense sortida.