MANDRA I ROMANÍ

El sol crida ben fort. Es descongelen els colors i els ulls es mullen de verds, blaus i grocs. Dibuixes il·lusions amb línies imaginàries i les omples de revolts. El dia ens esclata a les mans i s’esmicola en cases de poble, núvols d’abelles xerraires, poesia, llistes que esperen un tal Daniel i aire carregat d’ametllers florits. Diumenge és un gelat que es desfà en ones concèntriques de mandra i romaní.

1 comentari

  1. quina bona flaire de romaní, m'ajudarà a passar aquest dilluns gris :*

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall