Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2008

la vida amable

Encadenem els dies amb nits escrites sobre els llençols amb esses sordes de son i sexe. Bevem les hores d’aquest dissabte de pell nua com si fos un cafè amb gel. L’aire fa olor de vacances, i l’enyor ha començat a fer les maletes.

borrosa i desenfocada

Hi ha moments que no es deixen fotografiar, que escapen de l’objectiu de la càmera. Moments que només es deixen viure i/o descriure amb més o menys encert. Moments dels quals posteriorment podem emmagatzemar una imatge mental filtrada o retocada pels sentiments i les circumstàncies, etiquetada amb un o diversos adjectius. Moments que queden arxivats en el primer o el darrer calaix de la memòria, tot depenent de si els volem tenir a mà. De tant en tant, però, tenim sort i aconseguim capturar-ne algun dins de la gàbia digital. O fins i tot la felicitat, encara que borrosa i desenfocada.

hipocondria gramatical

No goso dir cap paraula per por que el seu aire estigui infectat o enverinat; per por que l’oxigen de totes les consonants i les vocals em produeixi un càncer fonètic, i que els pulmons se m’omplin de sons mal pronunciats. No goso llegir o escriure cap mot per por de desenvolupar un tumor cerebral; per por que dins el meu cap s’estengui una gran taca de tinta causada per l’efecte nociu dels autodefinits no acabats i dels significats tergiversats. Només vull respirar silencis, intentar deixar de corregir de forma compulsiva totes les faltes d’ortografia i col·locar correctament aquest punt i final.

(sobre)viure

Pedalling through
The dark currents
I find
An accurate copy
A blueprint
Of the pleasure
In meBjörk, Pagan poetry




Sovint em pregunto a quina hora del dia deixem de sobreviure. A quina hora comença la vida de debò. I per quina regla de tres totes les filles de puta tenen tanta sort.

possessius

"Casa meva". "El teu temps". "El seu món". Els possessius, unitats gramaticals amb què mesurem desitjos i ambicions. Minúsculs títols de propietat d'aplicació immediata i sovint unilateral que emprem per reclamar, reafirmar i/o ampliar amb facilitat el nostre inventari de pertinences, els límits del nostre territori tot conquerint nous espais. Els possessius, petites pàtries d'adjectius i pronoms. Regnes diminuts d'egoisme infantil que, quan no es conjuguen en singular, esdevenen llars, vides compartides i mons paral·lels.

inèrcia emocional

Si poguéssim radiografiar els sentiments, segurament en alguna ocasió voldríem generar electrocardiogrames i encefalogrames plans. Dir no als alts i baixos emocionals. Anestesiar certs pensaments injectant dins del cervell imatges anodines i infinites parets en blanc. O fins i tot extirpar-los per eradicar el sofriment. La carretera de la vida té massa cruïlles, viratges, semàfors i stops, i la inèrcia no perdona. Si estàs fet d’excessiva matèria sensible, agafa’t ben fort, que vénen revolts.

(in)somniar

Esgarrapar el cel i que ploguin satèl·lits i planetes. Llunes rodones i foscors. Tatuar la nit buida d’estels amb gumets de colors, tot inventant constel·lacions de paper. Penjar garlandes fetes amb llibres i mots, dibuixar ombres xineses a les parets. Elaborar fórmules magistrals a base de tovor de coixí, essència de passiflora i la tebior del teu cos. Xarop de vànova i llençol per foragitar ovelles i invocar la son. (In)somniar amb tu, abraçada a la teva olor.

fundido en negro

Propers en un món; distants en un altre. No puc seguir el ritme de les teves paraules. Manca de temps i dedicació, potser. No. És hora de reconèixer la mediocritat. Tots els sols d'aquest univers privat es van ponent puntualment, però les seves noves albades són cada cop menys brillants.

WEST END GIRLS

Les primeres notes d’una melodia coneguda taquen el silenci blanc de les mirades perdudes pel sostre, de les mans que es troben entre els llençols. West End girls és una màquina del temps que em duu directament a un vespre de divendres adolescent. I, a partir d’ara, a un matí de diumenge més de vint anys després. Entre aquests dos instants, dies de sol, pluja i impaciència. Dies d’encerts i errors. De guanys i pèrdues. Un fill preciós i la calma de la maduresa. Entre aquests dos instants, tu i jo, cadascú mirant enrere en la seva pròpia vida. Sona West End girls, i el meu passat em xiuxiueja que et troba a faltar.