sóc lletja

i no duc maquillatge i el mòbil no sona i se m'esborren les línies de les mans i ja no sóc morena sinó grisa cabell blanc i estic oblidant els dies en què tot era fàcil i sabia riure i respirar i les esperances es desinflen i ja no són verdes i la vida comença a fer aigües i s'escapa per tots els forats.

3 comentaris

  1. aiiiii...si et consola, ja sóm dos!
    i si et consola, jo t'estimo igual!
    un somriure

    pd- a veure quan ens veiem que ja us enyoro massa

    ResponElimina
  2. Cada sapo con su sapa. Croac! :)

    L.

    ResponElimina
  3. gràcies, mar :) a veure quan trobem un forat per veure'ns!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall