Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2009

planeta jo

Pots resseguir amb el dit els meus tròpics i provocar un canvi climàtic. Desfer lentament els pols. Suavitzar estius i hiverns. Allargar primaveres i tardors. Pots viatjar pels hemisferis del meu planeta. Conquerir els territoris del meu cos, aquells que has visitat tants i tants cops. Establir noves fronteres, eliminar visats, redibuixar tots els mapes mentre parlem totes les llengües possibles. Mentre em fas l'amor. Pots fer la volta al meu món en només vuitanta dies o enredar-te ad infinitum en la línia del meu equador. Tu tries, Phileas Fogg.

be cool. be trendy

No més elegàncies d'eriçons de Barbery. No més treves de Benedetti. Fugir de les històries de pàgines tristes amb cobertes de pseudofelicitat. Voler tornar a casa. I arribar i obrir la porta i trobar el llum encès i la casa que fa olor a llar i a vida. No més vespres de sopars amb cadires buides i pensaments que esdevenien paraules mudes, absurdes, quan obria la boca per mastegar la soledat. No més revistes de moda. No més literatura barata per a lectors ocasionals. A aquestes alçades encara hi ha colors i conceptes que no sé vocalitzar.

tots els hiverns

Ja poden venir tots els hiverns. Els exèrcits de sol somort, els soldats amb uniforme gris i munició de neu i gel. Ja poden venir les nits prematures, les branques nues, el foc encès. Ara que et sé ben a prop, ara que et tinc a frec, ja poden venir tots els hiverns. Amagats sota els llençols, si vols, en farem literatura, del fred.

scandisk

Quan encetes una relació, hauria de ser obligatori contractar una assegurança a tot risc. Perquè, quan es trenqui, tinguis dret al fet que et reparin els sentiments que han quedat més afectats, que et donin una bona capa de pintura, i aquí no ha passat res. Recuperar la última configuración válida conocida e iniciar Windows con normalidad. I que et formategin el disc dur, tot esborrant la memòria emocional. Per no haver d'enyorar aquells petons que no s'obliden mai.

sóc lletja

i no duc maquillatge i el mòbil no sona i se m'esborren les línies de les mans i ja no sóc morena sinó grisa cabell blanc i estic oblidant els dies en què tot era fàcil i sabia riure i respirar i les esperances es desinflen i ja no són verdes i la vida comença a fer aigües i s'escapa per tots els forats.