Dia platja martini rosso paella. Riure com mai, fora fragilitat, llençar els dies tristos al mar i que es trenquin contra les roques de l'escullera. Gris esmicolat escuma blanca blau mediterrani xàfec sobtat. La pluja contra el vidre, ritme, poesia, something good this way comes canta Jakob Dylan. Per fi la calma és a l'altra banda de la porta. I només jo en tinc la clau.
... ja sé que no ve al cas amb el post
ResponElimina:)
però, jopeta! m'he emocionat en veure'l al piano... que guapo!!! ja tinc ganes de veure'us. Aquest proper cap de setmana també tindré la Paula a casa
un petonàs