galimaties

Plorar pels descosits. Parlar com una magdalena. Rodolins, ratolins, bocins, botons, petons, pessics a cau d'orella. Les paraules ballen i badallen: tenen son, i els sons se'n van al llit sense sentit a dormir la mona rodona com la lluna plena. Bona nit, rosella.

3 comentaris

  1. No crec que ningú mereixi que ploris pels descosits.. però sé que fa bé. Plora, doncs. Però no estiguis trista, eh? (o no tant)

    ResponElimina
  2. Miau :)

    Arare, no ploro, no. Era un joc de paraules. La tristor s'ha anat a fer punyetes. Ja no val la pena estar trista. Gràcies pels ànims :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall