sense metrònom

Fes callar el metrònom. Idolatra'm les corbes, tiba de les cordes, arrenca'm el do de la veu. Fes-me riure el cos. L'amor, en clau de sol. O amb tots els colors del pentagrama.

7 comentaris

  1. jo el vaig fer callar d'un bac(h) quan vaig començar a tocar brahms :)

    ResponElimina
  2. En tota la clau de Sol hi ha des de Bach a Brahms, passant pel Vinz i l'Anna, és clar! :)

    ResponElimina
  3. Ricard, jo sóc profana en l'art de la música... però en Vinz és tot un expert. llàstima de la distància perquè si no, a hores d'ara, ja m'hauria ensenyat a tocar el piano :)

    ResponElimina
  4. Vinz, molt bo el joc de paraules :)

    ResponElimina
  5. ...expert...m'autodefinexo com un aficionat que penja sessions d'estiraments de pianoal youtube jaja

    ps/ t'arrencaré blanques i negres com un taronger empeltat de música!

    pss/ l'amor no és pot interpretar en ninguna clau, és massa lliure-agut-greu per a empresonar-lo sota els cinc barrots del pentagrama. tots els que han aconseguit empresonar-lo s'han quedat sords (fauré, beethoven, etc)

    psss/ els colors de les línies del pentagrama són els mateixos que l'arc de sant martí (vermell groc verd blau violat). i al final del pentagrama també trobes l'olla plena però d'armonia :)

    bona tarda, experta en paraules! :)

    ResponElimina
  6. M'agrada moltíssim el text!!! Les notes també molt elaborades. Sou fantàstics. Experts en música, en paraules... no deixau de sorprendre'm. (de Mca)

    ResponElimina
  7. anònima, hi ha dies que aquest blog és una festa. amb convidats d'excepció: vosaltres, els que passeu per aquí i deixeu les vostres paraules :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall