Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

prou

Estens el silenci
amb pinces de mots
que muts, s'estenen sols
i mots, en solitud
són crits endins, furgant-ho tot

Blanca Llum Vidal, Amics, companys, amants, estimants...

inside out

Pessigar la pell nua, donar-se la volta com un jersei. De dins cap a fora, i arrencar tot aquest pòsit que encara em crida amb lletra petita. Acabar amb aquest dolor agulla que punxa amb nom i cognoms. Amb el despertar ocasional enmig de matins miratge d'eco de dissabte i veu de guitarra que sembla venir del saló. Recuperar d'una vegada, a cop d'aigua freda, el tacte suau i càlid de la llana dels dies anònims, a estrenar, ben nous.

floraison

He empenyorat el sol dels dies per un cor de paper maixé i un grapat de sentiments de cartró ondulat. He canviat els somnis de lloc, i he despertat en una nova vida antiga on el temps ha tret la pols i els records són tan nets que brillen. Absències i presències; parlem de tot entre fum de bossa nova i paraules de gintònic. L'esperit del raïm beneeix la nit, i la tornada en silenci d'un tren, sense companyia. La vida és un poema atropellat, escrit amb presses. Però amb certa harmonia.

tinta xinesa

Vídua de mots, vestida de tinta xinesa, fujo temps enrere per tornar-me a equivocar. Com és de malsà estimar-te sobre el paper. I no poder-ho esborrar.

cor de drap

El vertigen de mirar enrere ens pren la veu dels dits. Saber-se camí de fil fet amb puntades maldestres. Encara hi ha temps a la bobina per sargir els forats d'aquesta roba esclarida, embastar nous teixits i colors. I continuar cosint la vida amb mà ferma, sense que ens tremoli el pols.

happy new year

Encabeixo el cos en un dilluns de talla trenta-sis i nedo dins del gris d'uns pantalons. Dona minvant en solitud creixent. Els astres es conxorxen, l'horòscop m'és advers però continuo somrient. Cortázar a la punta dels dits: Rayuela, cronopios i versos en mitenes. Todo lo que de vos quisiera/es tan poco en el fondo/porque en el fondo es todo.

blau memòria

color is what my arms feel even through shirt sleeves, taste is the work of my eyes, my lips and tongue see. love: it is a tonic I drink with my senses, it is molasses, sassafras.
Faye Kicknosway, 2nd chance man
els sentits, enquistats.
silenci,
dessabor,
ull lleganya.
respirar el teu nom
m'ofega:
la memòria escanya
amb les mans de l'enyor.

vencedors i vençuts

Cansats de lluitar contra enemics de sorra i vent, ens abandonem al brunzir metàl·lic del comptador dels dies. Ningú no parla dels vençuts quan la guerra acaba: la pau dels vencedors fa presoner el fracàs i el condemna a cadena perpètua al clos dels ulls, al fons de la mirada. De tant en tant el temps, indulgent, ens torna l'orgull de saber-nos valents en tots els camps de batalla.

certificat de garantia

Precs i preguntes
al tombant de la nit,
al final de l'ordre del dia.
Parlen mans i boques
el discurs breu del desig
desfermat i estès.
Ens crema el cos
sota la pell.

Fem malbé l'embolcall
d'aquest amor acabat d'encetar.
No hi ha promeses,
ni canvis ni devolucions.
Ni certificat de garantia.

en codi de tardor

Retallo el capvespre per la línia de les muntanyes. Cel de pessebre, lluna rodanxa. El vent ha foragitat els núvols i ara desordena els estels. Estavello la certesa del fred contra la promesa suau del nòrdic, i et penso en codi de tardor, en clau de fulles seques i calfreds. Si transformem l'enyor en verb, ens ploren les paraules.

a port

La casa, en calma. El vinil, girant. El fill que dorm, porta tancada, dues voltes de clau. Tot allò que estimes és dins d'aquestes parets. És l'hora de llençar l'àncora, de recollir veles. Per avui ja n'hi ha prou, de navegar. És l'hora de capbussar-se en un mateix. I de respirar.

joc de paraules

El diumenge carrega de gris l'arma
amb què assassinarem la setmana.
Sota un sol brut d'hivern
esperarem l'arribada del vent
que escombra cels i despentina teulades.
La façana dels dies empal·lideix:
ja no hi ha esperança en els tons del verd.
Llefiscós i mesell,
el fred avança cap a nosaltres
amb les butxaques foradades.
Digues el meu nom de desembre,
amb totes les seves escletxes i pauses:
és allà on es cargola, juganera,
la veu de la tramuntana.

ya no te ajunto

Cada cop queda més lluny el sentir-se complet, comprès, invencible, complementari. Érem com aquells companys d'escola que es troben al pati i, sabent-se afins i propers, esdevenen amics inseparables. Què fàcil que era -i que és, i que ha estat- espatllar-ho tot amb un "ya no te ajunto". I què difícil que és -i que seria, i que serà- intentar recuperar aquell sentir-se complet, comprès, invencible, complementari.

estralls

Esquerdes, ruptura,
trencadissa a les mans.
Vides de vidre i vitrall.

L'amor se'ns torna fràgil,
esquerp,
a cada pas.

de tant en tant

Partida de naixement. Llibre d'escolaritat. Expedient universitari. Carnet d'identitat. Currículum. Declaració de la renda. Certificat de vida laboral. Diaris personals, llistes de la compra, factures, nòmines i extractes del banc. Som paper de carn i ossos. I vivim dins del temps que ens imposen calendaris i agendes, d'any en any. Apunta en alguna banda d'aquest cos de paper quadrículat que, de tant en tant, cal mirar pàgines enrere per no oblidar-nos. Una nota que et recordi que, de tant en tant, s'ha de viure fora de la pauta dels fulls i dels dies. Que podem esdevenir avions de paper, i volar. De tant en tant.

rastres

Si un cop de temps escombra les paraules i amaga entre la brossa gest i crit, ¿com retrobar l'angle de seda on comencen els mots imprescindibles?
Francesc Garriga Barata, Ombres

He perdut el rastre
del primer vocabulari.
La semàntica
innocent
dels mots primigenis
i necessaris.

He travessat
massa camins d'aigua.

sirvase bien frío

Em faig a la mar amb la voluntat lligada al pal major i el meu millor jo dins d'una maleta. Icebergs com glaçons, el teu fantasma al timó, cants de sirena. La mirada, massa sincera, em naufraga en un gintònic llarg de ginebra. Hiberno aquestes ganes de tu en un calendari sense primavera.