happy new year

Encabeixo el cos en un dilluns de talla trenta-sis i nedo dins del gris d'uns pantalons. Dona minvant en solitud creixent. Els astres es conxorxen, l'horòscop m'és advers però continuo somrient. Cortázar a la punta dels dits: Rayuela, cronopios i versos en mitenes. Todo lo que de vos quisiera/es tan poco en el fondo/porque en el fondo es todo.

2 comentaris

  1. Avui també m'he posat texans de dilluns però m'hi trob massa incòmoda i així que he pogut he tornat de seguida als pantalons de diumenge d'estar per casa... supòs que qualsevol cronopio intenta fer de qualsevol dia entre setmana petits diumenges a mida.

    ResponElimina
  2. jo crec que sí, Baraula, que els cronopios estarien d'acord amb tu. i, després de perdre una altra talla (i amb aquesta en van tres en el que portem d'any), la majoria dels pantalons em van balders, categoria diumenge d'estar per casa. segur que tinc un fama a dins que m'està consumint :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall