El temps em passa a frec entre boires d'un gris molsut. I me'n ric, dels petits plecs a la comissura dels ulls. Un any estrany, dic. I bec a la meva salut un vi blanc sec, ben fresc, a pleret. Un any més, sí. I què? Res, somric quan, entre els amics que no tinc, la solitud alça un dit mut, brut i fred per dir "ei, jo sí que sóc aquí".
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada