Moments de mirall retrovisor, punts de fuga i perspectives esmolades. Lletres de cançons que recorren el cos seguint els viaranys de la sang: frases genials que saben nedar, melodies que a estones suren, a estones bussegen. I, de les hores que li queden a la tarda -ja d'oferta-, en faig un farcell per endur-me-les i gastar-les en mots ben cosits a la falda de les converses. Recordo menys metres quadrats de blanc, més imants a la nevera. Deixo de banda la memòria de tots els colors, desordenats de l'a a la zeta, que esperaven latents al llenç de les parets, al cotó esquinçat de la pell, a les pàgines de l'agenda. Ara que em creix el desig a les mans, cartografies, llençols, cal·ligrafies, bona lletra.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada