vol rasant

Octubre passa, se'ns esgota, se'ns desfà a la boca, caramel, abans d'encetar-lo, només d'esgranar-ne els dies tot buscant un cap de setmana on encabir aquestes ganes de trobar-nos. Com costa fer encaixar les agendes, que sovint esdevenen un cúmul de despropòsits, un indicador que ens mostra les hores desertes que esquitxen la setmana laborable, ineficaces, farcides d'aire, i la brevetat exasperant dels dies lliures. Perquè no hi ha prou metres quadrats de dissabte i diumenge per repartir el nombre d'amistats amb qui t'agradaria prendre una copa i compartir conversa. Magnituds inversament proporcionals, malabarismes, qüestió de prioritats. Em rebel·lo contra el vertigen que em provoca la velocitat de la mirada, en vol rasant sobre les planes del calendari. Que no vull despullar el novembre, no encara, del seu paper de celofana.

2 comentaris

  1. Ens falta cap de setmana i ens sobren moltes hores de feina. Llàstima que per poder viure el primer, ens cal aguantar això segon.

    ResponElimina
  2. Sí, XeXu. Qui va inventar la setmana, ho podia haver fet millor, no? :)

    viatger, em pregunto si els dies són com els peixos: si poden viure fora del calendari :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall