Entrebancs, cruïlles, dèries que s'esfilagarsen i els mots que s'emboliquen amb aquest fil-cua de sargantana. Contraccions mentals, migranya prepart, escrits que acaben naixent per cesària. Instants en què respirem com si fos el primer cop, i l'ànsia ens crema la vida que viu al pit com un incendi forestal. La sort de saber la lletra de tots els possibles finals ens permet gaudir de la música d'aquesta tempesta de llamps, teranyines i branques nues. Sentir-se tardor interpretada en clau d'estafa. On són el groc i les fulles?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada