terra ferma

Sortir a navegar a mar obert. Malgrat la seguretat del port que ens espera en terra ferma, aquest assaborir el risc, el dubte, la pèrdua als llavis i a la pell. La sal, sempre la sal. Omnipresent.
/

2 comentaris

  1. òscardilluns, 10 d’octubre, 2011

    Les coses sense gota de sal solen ser pèl avorrides. Potser per això diem, tot sovint, allò de "la sal de la vida".

    ResponElimina
  2. anna g.dilluns, 10 d’octubre, 2011

    Suposo que es pot dir el mateix del sucre. Tot, però, amb mesura :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall