fruita d'estiu

Entre ombres glaçades em sobrevé el record del vermell indecent de les cireres, i aquell mossegar el color sucós de síndries i préssecs per provocar el regalimar dels mots-desig, aquells que no es deixen dir. But whispering coll avall en direcció a l'escot, totes les converses, anònimes. I que la gota més agosarada travessi la regatera per omplir d'estiu el melic i així nedar en el teu nom. En aquest bocí d'hivern t'he invocat calfred, i he foragitat la boira. 

3 comentaris

  1. "...per provocar el regalimar de mots-desig, aquells que no es deixen dir". Uau! Gràcies! (de Mca)

    ResponElimina
  2. Que em poso vermella, Joanaina!! Gràcies :)

    A tu, viatger. Les teves paraules són un encant :)

    Pas de quoi, anònima :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall