malgrat la llum

La pell, en ebullició. El llast de totes les ganes de mossegar-te els llavis amb les dents toves del desig, i manllevar-te els besos que, callats, parlen de mi. Perquè la boca esdevé torxa de mots incendiaris que encenen la sang, tot il·luminant els camins antics que fa temps que les teves mans recorren a les fosques. Perquè, malgrat la llum, el tacte té memòria d'ulls tancats.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall