mil de cap

El gris dels dies que es clava 
a la nuca, 
com mil agulles de cap. 
Injeccions de ciment i asfalt. 
La veu dels pensaments se solidifica i, 
pels carrers nus del vespre, 
ja només transita l'eco de la pedra. 

Sorra a la boca. Se'm desfà el teu nom.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall