Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

jolibeus

Matins d'helicòpters
blau amunt i avall.
Libèl·lules metàl·liques,
ales, eles geminades,
i un cos refulgent
de sol platejat.

Matins d'helicòpters
que em diuen aire
en sinònims eteris.

Voliaines.
..........Milotxes.
....................Jolibeus.

de vegades muntanya

Aquesta sensació que avui el cel pesa tones de plomes que frisen per caure. Les tempestes de coixins són blanques i no hi ha soroll. Només una calma de cotó acabat de planxar que encara fa olor a suavitzant. La neu em pren i m'hipnotitza malgrat maleir-la amb tot el record d'una vida sota zero. Una petita part de mi és de vegades muntanya, Pirineus, català nord-occidental, però molt secretament.

clavegueres

Els dimonis surten a passejar per la nit dels carrers, i esmolen els crits amb el caire viu de les cantonades. Amb els somnis ferits, els poemes d'aquest dilluns se m'han escolat pels embornals de la matinada.

bridges over troubled waters

Em pregunto què escriuria si no fos diumenge. Si, per no sentir a través de la paret la remor somorta del partit que mira el veí del pis del costat, no hagués posat el vinil una mica atrotinat de Simon & Garfunkel que ahir vaig manllevar de casa dels meus pares i que em recorda aquells dies tranquils i interminables, de llum de cel abans de la tempesta, de platges d'onades petites que ens llepaven els peus, de deures apressats, de berenars de programació infantil i melindros i magdalenes. 
Em pregunto què escriuria si ara mateix no se'm posés la pell de gallina, si ara mateix no fos tot records i calfreds patrocinats pel vertigen del pas del temps. Em pregunto què escriuria si jo no fos aquest jo que ara es pregunta què escriuria si no t'hagués conegut. Massa preguntes, no creus? Escriu i prou.

on tot comença

Podria viure retrocedint i tornar-me a escriure des del principi. Reconstruir la primera majúscula, fer arqueologia en la infantesa de la meva lletra lligada i començar novament a respirar paràgrafs cap a endavant. I així redactar millor aquesta prehistòria meva, amb dreceres que em duguessin més aviat fins a la inicial del teu nom. És allà on tot comença.

secció de vents

Retenció a la sortida de l'autopista. Paciència mode on. Abaixes la guàrdia, relaxes els músculs, la vista. Avui tot és més intens: el trànsit, la llum del sol, aquest fred d'hivern. Fins i tot el color dels pensaments, d'un vermell pujat, com la cançó que tot just comença. Una melodia que t'empeny -no saps per què- a resseguir el seu cos mentalment amb el sentit del tacte, amb uns dits lents, que es prenen el seu temps per no perdre detall i esperonar així aquest desig incipient. De cop, calor, fogots, humitat que es barreja amb una guitarra elèctrica i la secció de vents... i un clàxon estrident que et crida que posis primera i avancis, que ja està bé, que tots tenim pressa, que fem tard a la feina.
Que sí, que sí, que avui tot és més intens. I t'adones que la culpa és dels Rolling Stones: el seu Bitch t'ha agafat desprevinguda.

preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.

Un dia vam creuar els mots,
sense saber que des de llavors
deixaríem de ser
vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

posada al punt

Desmunta, peça a peça, la definició d'aquest buit tímid que duu a dins, incrustat, i que acota i encercla amb paraules. Com si els mots poguessin controlar el seu diàmetre, com si la veu pogués esborrar els mil·límetres que va deixar la pena com a sediment, el rastre de la sal a la pell en el seu trajecte, galta avall. 
I continua el ritual, tot netejant i greixant la cadena de lletres que vertebra els mecanismes interiors, el to de la mirada, els paràgrafs que bateguen als òrgans vitals, els dictats escrits a la cara oculta de l'esquena. Les baranes del dolor petit, ben lluents, emmarcant el pou on l'esperança llença monedes perquè es compleixin els seus desitjos. La fe, incrèdula, ja fa temps que no prega i ressegueix amb el dit el contorn dels dies, potser per trobar-ne els defectes abans de quedar-se adormida, cansada d'esperar la perfecció. Però sempre somia amb ella.
L'enginy del cos, a punt. Volta de clau, i tornen els versos per fer-lo, de nou, po…

petits plaers

Si he de vivir sin ti, que sea duro y cruento, la sopa fría, los zapatos rotos, o que en la mitad de la opulencia se alce la rama seca de la tos, ladrándome tu nombre deformado, las vocales de espuma, y en los dedos se me peguen las sábanas, y nada me dé paz. No aprenderé por eso a quererte mejor, pero desalojado de la felicidad sabré cuánta me dabas con solamente a veces estar cerca.
Julio Cortázar, Salvo el crepúsculo
De tant en tant, Cortázar.

los hombrecillos

Aquesta tarda volia intoxicar-me de Millás, i finalment he acabat conquerint un pany de paret amb tots els quadres i les fotografies possibles. He tornat a recuperar el meu coll llarg i el mirall em diu que sí, que m'enyorava després de tants cabells a la cara. La tarda ha caigut derrotada, i jo ho celebro escoltant jazz. Amb guix, encara, a les pestanyes.

festa

Ja surt el sol a regar els carrers d'aquesta ciutat que avui se'm brinda sencera, sense massa límits horaris. I embasto al pensament totes les coses que hauria d'encetar i enllestir durant aquest dilluns de festa. Aquelles que omplen llargues llistes de propòsits que sovint es queden en simples intents d'ordenar aquesta rutina que anem encabint sense ordre ni concert als calaixos de l'existència.
Ja surt el sol i, amb ell, l'energia i l'empenta. I la promesa d'un bon dia, escalfant-me el cos suaument, com una carícia.

finestres

Treballar en una oficina transparent, de vidre, situada entre uns camps de conreu i un bosc immens. I adonar-te que fins a avui divendres no t'has aturat en cap moment a contemplar el paisatge verd que tens al davant, que se t'ofereix, gratuït, sense haver de fer cap més esforç que desviar lleugerament la mirada de la pantalla de l'ordinador. De finestra a finestra, de vegades un trajecte que es fa etern. Maleït estrès.

relativitats

Del sofà on m'assec fins a la meva petita biblioteca, la distància del meu braç estès. Aquest vespre, però, ens separen un lleuger mal de cap i nou hores seguides d'e-mails. Quilòmetres.

superlatius

Et respiro amb la pell mentre m'emboliques els cabells amb els dits llargs de la llunyania. Som ales i arrels, nusos al fil de llana que fuig del cabdell, enemics de la veu baixa i la lletra petita. Fets de vermell retolador, superlatius, esclatem en tasts de paraules: enfilar-se heura, cridar verd falguera, estimar sense cometes, sentir eucaliptus. Si escrius la distància amb minúscules, sembla més curta.

all the old pictures

De tant en tant, aquelles nits que et roseguen l'ànima. Hores de forats petits i fils de corrents d'aire que ens empenyen a obrir calaixos prohibits per tornar a contemplar el passat i ell, a nosaltres, amb els ulls d'un color de temps aigualit pel pas dels anys. Mirar fotografies sempre té un punt d'amargor que se't clava a dins, amb agulles de cap.

evolució

Quan va despertar, dinosaures.
Antònia Font
El dia evoluciona. Si el matí és dinosaures, em pregunto què o qui ens espera al vespre.

ce lundi

Aprofitar la pulsió, l'empenta, i sentir-se invencible durant un moment de passos llargs i moviments lents. Tibar dels llavis per incitar el somriure, sense motiu, sense haver de cercar un perquè llarg i pesant que ho expliqui tot. Malgrat els núvols de tempesta, rentadores. La bugada blanca d'aquest sentir-se completa. La felicitat, sense subtítols, com una ofrena al vent, amb agulles d'estendre. Tout défiantla pluie.

blat de moro

Tot buscant un mapa per perdre'm, m'he trobat desnonant mites i falses creences per fer lloc a les emocions-crispeta que m'esclaten al pit -sense previ avís- i a quatre grapats d'aire. 
Hi ha instants en què la vida t'atropella, amablement, i es disculpa amb un somriure.

fruita d'estiu

Entre ombres glaçades em sobrevé el record del vermell indecent de les cireres, i aquell mossegar el color sucós de síndries i préssecs per provocar el regalimar dels mots-desig, aquells que no es deixen dir. But whispering coll avall en direcció a l'escot, totes les converses, anònimes. I que la gota més agosarada travessi la regatera per omplir d'estiu el melic i així nedar en el teu nom. En aquest bocí d'hivern t'he invocat calfred, i he foragitat la boira. 

cotó de sucre

Fer l'exercici d'entendrir-se, d'estovar-se per amplificar els sentits, exagerar les seves reaccions. Oxigenar les sensacions per poder percebre el seu perfum, i així estimular la producció de pensaments agradables, farcits de llum i de sol i boires amables. Desfilar el cotó de sucre, teixir reflexions que reflecteixin un desig que no es troba als miralls. Pensar-te, al cap i a la fi, i trobar els mots per dir-te sobre el paper. Que difícil.

sentits i direccions

Escriure des de dins cap a la memòria. Avançar en el passat immediat i retardar le futur proche. Endavant, endavant. Evitar les prediccions, però, que són perilloses: carregades d'expectatives i il·lusió, acaben esdevenint derrotes ben feixugues. Enmig de tot aquest trànsit, no hi ha lloc per al present; és una anècdota, doncs. Una parada de metro, dos trens en contradicció. El temps que se'ns escapa, escata, sargantana, i que deixa la cua com a penyora del record. Endavant, endavant. Però sense córrer. No cal, no.

xip-xap, xup-xup

La sopa fumeja, calòrica, els incendis del dia, ja extingits. Sobre la taula, dos bassals on llençar-se a trepitjar fideus sense botes d'aigua ni impermeable. La cullera ens dóna permís per ser solubles. Aquest cop em demano ser sucre.

it's warm inside

* cor (t)robat a Arbúcies
De tant en tant, perquès de gel. Sort que el cor encara és capaç de fondre'ls.

take the money and run

Atraquem un banc i robem una altra vida més fàcil, més agraïda. Com la del gran pintor burgès i modernista. Però al nostre dia a dia plou, i se'ns desfan les pistoles de sabó. Sempre podem córrer i enlairar bombolles. La predicció del temps sembla que no canvia. Hola rutina, adéu arbre de nadal. Va, fes-me volar.

taula de salvació

Sent que he d'explotar en un gris elèctric. Elèctric llampant. Espurnes de gris, de pluja metàl·lica. Tenc els mots esmussats, anèmics. Els aliment amb corrent alterada. Els endolls tenen poca força i els blaus i els vermells tornen en un inevitable gris, que perd energia. Necessit connexió, necessit fúria de coure, xarxa d'unions. Mentre, vaig aprenent a mesurar la graduació dels meus sentiments. De dia els faig relatius absoluts, de nit els graduo a 5,2º. I em faig addicte a les petites explosions. Després, però, tot esdevé tan neutre i pla que necessit trobar els defectes més durs. Sense anestèsia. A cor obert.
Marta Bertran, Metamorfosi de colors
Un dels llibres que salvaria d'un naufragi perquè m'acompanyés a una illa deserta.

prínceps i reis

Visc en codi morse. Ratlla-punt-ratlla. Avesada a estimar a estones, al ritme que marquen les pauses.

sense angles

Aquest intuir-te sinuós, sense angles, d'essa sonora i vibrant. T'invoco a través d'un enyor amable i em conquereixes el son, febril, de tacte en ebullició. Al pensament no hi ha distàncies, o es mesuren en centímetres d'imaginació? És el cos el que tradueix les hores que ens separen en un desig que s'instal·la ben endins i que s'estreny a poc a poc, com si ens manqués l'aire. Respirar-te és horabaixa, i tots els malabarismes de la llum.

sopes

Cafès amb llet, infusions, caldos, sopes, sucs, litres i litres d'aigua. La febre i el refredat ens empenyen a ser líquids. Fins a vessar per les costures d'aquest cos mal embastat.

frívola

Casa és la remor somorta dels electrodomèstics en marxa quan tu no hi ets per donar-me conversa. El frigorífic recita poesia en la llengua de Shakespeare mentre jo em dedico a llegir epílegs, com a solucionaris dels poemes que plantegen exercicis emocionals a les planes mig buides dels llibres. Ningú no esmenta l'efecte Fisherman's Friend ni el cop de foc artificial al bell mig del cervell que provoquen certes lectures. Perquè sí, hi ha versos que esclaten, sentiments que s'esnifen i paraules que t'aclareixen la gola. I l'efervescència crea addicció.
He decidit ignorar els pròlegs. A ningú li agrada que li expliquin el final de la pel·lícula.

arbòria

He enyorat, sense saber-ho, el paisatge-decorat de cada dia. Aquesta terra que s'incendia de forma indecent amb la llum, i tots els arbres que respiren immobilitat i arrels i escorça i anelles que són anys com bandes sonores de silenci ja consumit per la veu de la natura. Penso en temperatures, punts d'ebullició, condicions normals i graus de dificultat, i ja no em bull la sang. O tinc saba a les venes o el cor se m'està tornant covard.

sense mapes

Tibar d'una paraula i fer-ne una frase prima, de fil de veu que tremola, per embastar diàlegs a les estovalles. Jugar a ser déus barats, mitologia de rebaixes, teixir jerseis amb les agulles del temps i esllenegar les mànigues de la tarda. Longituds, latituds, actituds sense mapes. Perquè el mèrit és perdre'ns, boca endins, i trobar-nos per instint en els camins i els viaranys que ens duen a casa. L'amor és una llar feta de converses llargues en la llengua de la llana.

gimme shelter

Que algú escrigui quelcom genial. Por caridad. Que vull paraules volàtils, d'aquelles que fan pessigolles al paladar i que deixen una empremta agradable, fàcil d'oblidar. Per a coses memorables, nosaltres.

peluix de goma

Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà sense llibres ni televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre pàrquing i pàrquing els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de nou a sis s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa, amb majúscules tipus preparadoslistosya! a punt per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins i aquest passar pàgina que vol dir posar-se el pijama i abraçar amb els peus la bossa d'aigua calenta com si fos …