Tràmits, cues, infermera, metge, malats, formularis, volants, l'espera impacient d'aquell que no sap esperar. Enmig d'aquesta pressa ja còmodament instal·lada en aquell local, el contrast de la parsimònia, el ritual del senyor gran d'abric elegant, barret d'ala ampla i bastó de mànec argentat que treu la ploma de l'infern de l'americana impecable, i la destapa i assaja el gest a l'aire segons abans de firmar, amb traç ferm i estudiat, el paper de la mútua amb una signatura antiga i solemne.
Bon dia tinguin, adéu-siau, amb l'entonació d'aquell que sap que té tot el temps del món al seu abast.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada