penombra

És l'hora dels turmells invisibles, soterrats a la carn sota el pes de tot un dia. M'agrada enyorar fins que estic a punt de perdre l'equilibri, fins que el passat es fa insuportable, amplificat per un present que no arribo a tastar, massa fugaç, insensible. Ja tornarà. En aquest intent de versejar les hores, sempre hi ha minuts que no rimen, que no encaixen en la mètrica dels rellotges. El temps està fet per odiar-lo.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall