the thin red line

Gronxar l'angoixa fins que s'adorm. Tota teva, l'hora de les petites victòries. Del plaer al plor, però, una fina línia vermella: un únic gest, una sola cançó, i el joc absurd d'intercanviar unes quantes lletres.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall