oasi

Habites un desert privat que amagues sota les ungles. Esgarrapes el mot amb el deix de la sorra i ensinistres la set perquè, per una vegada, sigui l'aigua qui et busqui. I et deixes trobar en la intersecció dels dits, allà on la pell poua el tacte de les dunes, allà on el vent es pronuncia suau, fricatiu, alveolar.

El desig és un glop de vida servit en got baix amb un parell de glaçons.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall