temps verbal

Mires enrere:
el passat deixa un regust 
de sal a les parpelles. 
Goses mirar endavant:
el futur és un verb en blanc 
que es pot conjugar en el temps 
agredolç de les expectatives.

El condicional és de covards.

1 comentari

  1. El futur no ha existit mai, només el passat i el present que immediatament es torna passat. Esclar que sempre podem llegir el futur com a presents perfectes.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall