Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

desguàs

Quatre núvols esfilagarsats roseguen l'horitzó amb pinzellades de desgana. Una desfeta de propòsits, la posta de sol.
Els ànims, com la llum, sovint s'escolen per l'eixidiu dels dies.

esborranys

I was looking for a quiet place to die
Paul Auster, The Brooklyn Follies
Hi ha dies que comencen malament, amb mala lletra.
Ja triguem a inventar matins full en blanc esborrany que es puguin estripar o esborrar. I començar de nou, tot esmolant la punta del llapis, tot aturant-se uns segons per pensar abans d'escriure. Perquè la primera frase d'un llibre és important. Bon dia. O no.

a tot volum

La sensibilitat, a tot volum:
goig i desastres a parts iguals.

Tremolen els vidres
i també la veu
que se'ns trenca per dins
amb cada cançó que diem,
que duem
a l'esquerda que ens travessa el pit.

Perquè ningú el conserva intacte.

fusta

Hem arrelat l'un al cos de l'altre. 
A una espurna de distància,  quan ens diem en estius incendiaris,  invoquem el nom de la fusta.
Hem après a cremar sense consumir-nos.

massa desembres

Em despullo de pell,
disfressa,
cuirassa i closca.
De sobte, ser un hivern
d'ànima tova, al descobert,
a qui li tremola la fe
en el proper desgel.

Massa desembres a la sang.

saber-se

Ser dreceres, viaranys
com petits capil·lars
que duen la saba arreu.
Saber-se ordenadament caòtica,
selva de camins,
mapes en blanc.

Però cada vespre cerco la teva mà
perquè em dugui allà on vull ser.
I sóc, amb tu.

freda o calenta

Diferents èpoques, diferents protagonistes. Però l'ombra allargada que ens amenaça sempre és la mateixa.

espresso doppio

Desemboliques el dia tot tibant el fil de llum que inaugura un nou matí. Feixuc, aquest tornar a prendre consciència del propi cos després del son, aquest tornar a enfilar el mateix camí i abraçar de nou la càrrega aspra de la rutina. Perquè la vida pesa i, sense ser del tot conscients de la ironia, carreguem un xic més el cafè per intentar alleugerir-la.

atmosfera protectora

A dins, ets tot bosc. Als arbres del cap de casa, qualsevol detall madura i esclata en un pensament. Collita de mots, versos sota la pell. Retractiles el poema amb veu de plàstic: el desig, envasat al buit, conserva la frescor de totes les primeres vegades.

salvavides

Oceans a deshora. El temps es passeja per l'angoixa que amara el pit amb escafandre i sabates de plom. Ara que sembla que et manca l'aire, jugues a desordenar la tarda, a esbarriar les hores que donen nom al vespre. 
Al cafè de mitja tarda, tot surant a la deriva, trobes el petó de bona nit d'un fill que se t'està fent gran i el rescates -i et rescates- amb la cullereta.

canvi cromàtic

Camaleons daltònics, corrues de formigues que roseguen les vores groguenques d'un estiu marcit, una posta de sol en blanc i negre, arc iris descolorits, roselles transparents que pidolen vermell en una primavera transgènica.
Faig meu un bocí de blau abans que el cel empenyori la seva ànima a un déu sense nom ni color.

-il·lusa-

Escric -suposo- per evitar -temporalment- fer allò que no voldria fer amb l'esperança -íntima i inútil- que les paraules finalment em salvin.

Massa pel·lícules amb final feliç.

cartografies

Conquerim esquenes amb els dits,
a pas de cargol,
a cop d'onada.
Travessem pams de cos,
panys de pell,
planúries de matinada.
A trenc d'alba,
a contrallum,
ser mapes, rastres.

El desig, desfilat,
és tot camins de plata.