converses amb una tarda magnífica

Mots de cel i vidre.
Sense voler, 
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall. 

Els adjectius, 
                 inevitables, 
                               rosellen.


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall