an ↔ na

Verd i blau com a verbs que conjuguen
les hores suspeses al vidre.
Enmig d'un diàleg de colors freds,
l'enyor, tou,
elèctric, afamat,
et mossega la boca amb la urgència cega
d'uns dits que busquen dits
en la foscor d'un cinema.

Véns, arreles i,  amb la teva veu de fusta,  les mans-heura,  t'enfiles pels murs de la pell. 
Inventes el desig amb el tacte  d'un verd impossible.

Quan et creies erma malgrat les llavors,
florir en do major.
Desafies calendaris i primaveres,
redissenyes l'interior
per gestar-te a tu mateixa.

Cada pètal és una victòria.

La infantesa, al fons de tu.  La memòria, ingràvida, t'hi duu en caiguda lliure.
A  estones esdevens  tot  vertigen.

Rebel·lió del teixit intern;  els òrgans, silents,  creixen en majúscula. 
La vida, adulta,  sovint desorientada,  s'escriu a si mateixa a grans trets,  fora de pautes i marges.

Homes que diuen a les dones com han de ser dones. Dones que diuen a les dones com han de ser dones.
Enmig del foc creuat, dones que se saben dones  mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.

Desfàs el punt final.  Perquè sols és un petit cabdell de fil negre que,  si el tibes,  si el segueixes,  si goses, si vols,  et duu a l'inici de la història.