Crepita el tacte que no gosa
dir la pell amb veu d'escorça.
Elèctrica encara l'empenta fossilitzada,
la nostàlgia metàl·lica del gest.
Un cop vam ser tendres
i ens ho repetim per dins,
un i altre cop
(la paraula és os-moviment-
cartílag-articulació)
per no deixar de ser-ho.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada