Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

ce qui je veux

Quan faig nusos als records per intentar lligar allò que sóc ara. Quan em perdo entre pronoms, entre tots els temps del verb i no en tinc prou amb ser, prenc un voler-te com a punt de partida.

wish list

Un exèrcit de tèrmits devorant un somni de fusta. El codi secret dels semàfors. Cavalcar el costat salvatge i aspre dels núvols. Un petó a deshora. Despullar mandarines a mitjanit, i dibuixar paraules taronja a l'aire amb l'olor cítrica que resta als dits. Una guardiola a vessar de temps. Tu. Brodar fotografies a una memòria en blanc. Quelque mot en françaisAlle Blumen. Totes les flors.

pessigolles

Em mosseguen totes les boques que em falten  quan els teus dits,                                                   àvids de rialla fàcil,  cerquen sense èxit un bocí d'infantesa  oblidat entre les restes dels naufragis  que la ressaca del temps bressola fins a la riba d'aquest cos de pell cansada.

cerco un centro di gravitá permanente

La rutina de la caiguda.  Que se't negui l'equilibri, un centre de gravetat. Que tan sols resti avançar amb pas de cristall  fins a la propera pedra,  viure amb el regust de la pols  a tocar de boca.
Rebel·lar-se contra els vidres trencats  és habituar-se al tall. I a la pèrdua de la pròpia sang.

premi

Obeeixes, diligent, com has fet sempre. Fer allò que toca quan toca, ser responsable, bona nena. I quan la vida se t'acosta amb un somriure i fa com l'avi que ofereix al nét l'oportunitat de ficar la mà a la butxaca de la jaqueta per veure què hi amaga, trobar que és buida, que no hi ha caramels.
Hi ha dies que se t'acaben les excuses per enganyar-te a tu mateix.