Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2017

tot ales

Esborres els límits del cos  -pell, por, memòria-  per abastar-te tot cercant altres patrons,  altres mides.  Aquest ser sense baranes ni cotes ni brides,  un ser excessiu que desaprèn el vessar,  que desdiu el vertigen.  Ser tot ales, i apamar els matisos del blau  que caben en un sol cel.
Llibertat és renunciar a la immensitat, encabir-se de nou en l'espai mínim  de les pròpies mans. I saber que sempre hi pots tornar.

mantra

Remor de cavalls al galop, a la sang.  Se'm precipita per dins una vida  que encara no conec,  una tardor que se m'arrapa a les pestanyes  per no caure al fons de la mirada.  I em dic, et dic, us dic un i altre cop  -com un prec, com un mantra-  perquè plogui avall aquesta por que ho taca tot  amb un tel de color de fulla seca,  d'ametlla amarga.

cardíac

Un ai al cor atropellat pel batec en trànsit que cerca la sortida del laberint que són les costelles quan la por pren el pit i el senyoreja. Mastegues déjà vus que són ecos de tots els possibles futurs que viuen a les cançons que envelleixen amb tu.
La fúria que creix dins l'embull intricat d'una sola possibilitat té gust de foc i menta.

distància entre dos punts

Tornes a l'ahir durant un instant per esmenar un avui                                                     mal dibuixat.
Malgrat l'ajut de la línia recta, el camí a recórrer cada cop és més llarg. I no hi ha dreceres.

peep show

Trencadís de vides pseudoideals. Petites felicitats que componen una façana darrere de la qual amaguem tota la merda. Digues voyeurs digitals, digues e-xhibicionisme, digues Instagram.

cànem

Saber-te, un a un, els nusos que lliguen la musculatura del jo.
Els dits conjuguen el cànem  d'un verb cansat. El cordill que et diu, que et vertebra, que et gronxa, té memòria.

líquida

A estones aquesta por inútil  que petrifica el batec. 
Un segon, dos,  i llavors el desgel. 
El cor cau dins teu,  ara que esdevens líquida,  i no saps si pou o riu,  si pedra i molsa  o còdol arrodonit pel corrent.

simbiosi

La fam,  a trenc de pell,  esperona la salvatgia del tacte  que cavalca fins al record del primer  mossec en aquesta carn que és ja tan teva  que t'hi reconec la veu en cada gest.

cop de puny

La brutalitat de la llum que  desprèn la veritat encega la carícia de l'engany  amb un cop de puny.
La boca hipòcrita escup vidres trencats.