Ves al contingut principal

tot ales

Esborres els límits del cos 
-pell, por, memòria- 
per abastar-te tot cercant altres patrons, 
altres mides. 
Aquest ser sense baranes ni cotes ni brides, 
un ser excessiu que desaprèn el vessar, 
que desdiu el vertigen. 
Ser tot ales, i apamar els matisos del blau 
que caben en un sol cel.

Llibertat és renunciar a la immensitat,
encabir-se de nou en l'espai mínim 
de les pròpies mans.
I saber que sempre hi pots tornar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada