Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2017

la geometria del fred

Sostenir un hivern a les mans  per contemplar com el seu pes  adorm lentament la pàtria del tacte. A dins, un blau en calma                               -no saps si oceà o cel- bressola un silenci blanc  de paret buida.
Neva a una platja antiga  i la memòria,  com una ciència exacta, inventa geometries per a un fred  que ja no sap quina forma té, que ja no sap dir desembres.

un no-poema

Inventar un no-poema per als silencis còmodes, de roba baldera i sabata vella. Un no-poema que no comenci, que calli per a les estones de felicitat en les quals hi ha lloc per a tot excepte per a les paraules.

cinc anys

Conxorxa del cos: química adversa i un saber-se a alguna banda sota capes infinites de pell. Aquest viure atrofiat a la superfície i la fam anestesiada dins un cau secret on mai n'hi ha hagut prou amb gratar la crosta per sortir-ne.
Líquid, el mapa que et duu a la sortida del laberint. I t'aculls de nou sense demanar-te explicacions. Benvinguda a casa. Welcome back home.

sal de fruites

Regust d'estafa als sentits quan paeixes els versos mediocres de poetes sobrevalorats.
Sort que sempre tens a mà un bon poema d'algun autor humil per combatre la indigestió.

kiss me, kiss me, kiss me

Una parella es besa amb tendresa al carrer. I penso en el temps que s'estén entre tu i jo, com un fil llarg i invisible que ens uneix. Penso en totes les hores que han passat des del darrer petó apassionat i el pes de la rutina se'm precipita al damunt, sobre aquest cos cansat d'aquesta edat que sovint li lleva la veu per entonar unes paraules boniques quan ningú no les espera.    
Els mateixos anys que marquen arrugues a la pell també atenuen el foc, i les carícies potser ja no cremen com abans. Però tu i jo sabem del cert que l'amor no només es compta en petons.