Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2017

crash boom bang

I el dia naufraga en aquesta selva indomable que han esdevingut els meus cabells. Batiscafos i escafandres per mirar d'entendre què passa avui dins d'aquest oceà particular pintat a mà amb un color fet a mida, i ple de peixos de plàstic, autòmats marins i meduses de gelatina.
Plou al fons de la imaginació, i les meves dèries viatgen en avions de paper que no duen paraigües.

sense preavís

El desig, a deshora.  I aquest voler-te sense preavís  incendia el pit dins aquest boscam  fet de batec i costella.  La set esprem les hores  en el desert de l'espera: el consol de l'aigua és a l'horitzó  dels mots que ens sostenen.
Trobar-te al final de les paraules.
Ets oasi, calma,  marinada, capvespre.

masculí singular

Mires -i admires- la perspectiva d'unes mans tot substantivant-ne el tacte.
De vegades la bellesa parla en masculí singular.

incendis

Saber-se el desig ancorat a la pell  com un estel amb tot el fil estès,  amatent,  tot esperant que el vent s'encalmi.
I que el desig en si esdevingui  el descens  -gradual i etern-  cap a l'hora en punt  en què s'incendia el tacte.

dèrmic

Tanta bellesa a tocar. I la por, com un voltor en vol circular, esperant que la pell se't torni tan dura que sigui impossible amarar-se d'ella.
Però no. Encara l'emoció, encara el calfred, encara la paraula com a bàlsam.