Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017

tendrums

Crepita el tacte que no gosa  dir la pell amb veu d'escorça.  Elèctrica encara l'empenta fossilitzada,  la nostàlgia metàl·lica del gest. 
Un cop vam ser tendres  i ens ho repetim per dins,  un i altre cop  (la paraula és os-moviment- cartílag-articulació) per no deixar de ser-ho.

but you are still alive

Escolto Jagged little pill d'Alanis Morissette al cotxe per encetar un altre dia de rutina, i recordo quan vaig anar a comprar-lo immediatament després de sentir You oughta know a la ràdio, quan em vaig sentir identificada amb aquella noia que cantava emprenyada, que havia aconseguit posar música i lletra a la mala llet, a aquella impaciència, a aquella voracitat que se'm -se'ns- menjava per dins. 
Arribo a destí, apago la música. Silenci. A The city of blinding lights Bono es lamenta preguntant-se "what happened to the beauty I had inside of me?". Jo acabo qüestionant-me, inevitablement, on coi ha anat a parar la meva fam.

make a wish

Demanes temps al nou any. Temps per deixar de llegir i escriure malament i a corre-cuita. Temps per poder mirar amb calma dins teu, a fora, en totes direccions, i així triar les paraules adequades per ser capaç de fotografiar la tristesa, l'alegria, la desesperació, totes les cares de la vida, amb un sol vers.

taula de salvació

Dies d'una veu de mans fredes que recorren l'esquena dels instants en què tu i jo ens sabem primavera pell endins. Dies així, de límits i llast i àncores i esquerdes, per combatre'ls llegint-nos els carrers deshabitats de tacte amb un deix de llar i llana per rescatar-nos de tots els naufragis que inventa l'hivern quan cau la tarda.

funàmbul

Recolzes el pes de la paraula al vers tibant. Un pas, i un altre. I avances per l'equilibri fins que el calfred, intens, et sacseja fins fer-te caure. Hi ha poemes que no es deixen recórrer fàcilment. Tot i la xarxa de seguretat, no en surts intacte.

oxigen

Massa incertesa a l'aire que respires.
I ofegues la por en aquest excés  de dubte i oxigen.  La mateixa por que et neda per dins  dins de la certesa  de tots els tactes possibles.