Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

feix de llum

El fons d'aquest pou ha esdevingut pàtria a força de resseguir-ne els límits. Vius els versos amb un deix de pedra i molsa, ets dits falguera, ànima forat, oneges banderes d'ocells de tinta dibuixats
a mà alçada al teu pany de cel circular.
Pronuncia'm tots els noms solars que acull
aquesta pell aspra amb un feix de llum per escapar d'aquest cos fet badall.

l'estiu impacient

Els cabells, arrissats i esquerps  com un mar embravit;  a la mirada fosca, s'hi arrapa  un adéu tremolós a la infantesa que caduca  davant l'arribada de l'estiu impacient  que és una adolescència. 
Nen amb tots els contes llegits,  home a mig fer que, perdut en una pàtria antiga de noves fronteres, encara demana un bes de bona nit per començar a somiar.

edats

Crisàlide, serp en muda. La bellesa en trànsit,  la brillantor que cega,  l'esplendor que es marceix. Invisibles, els cicles,  les edats que ningú no vol. 
Tan sols és sensible d'ésser bell  allò que hom vol veure.

drums

Ràbia tipus Miles Teller a Whiplash. Mil bateries al cap sonant alhora, al compàs. Com m'agradaria dominar l'art de la percussió per fer que la mala llet soni a glòria.

parce que

Malgrat els dies rúfols, els abismes, tots els murs, les portes, els panys i les claus, l'enyor ensinistrat, la fe apedaçada, les distàncies esquerpes i l'hivern interior, saber que hi ets. I que hi sóc.
Celebrem-nos, doncs. Perquè sí. Perquè tu. Perquè jo.

botons

T'espolses els dilluns grisos mentre intentes cordar-te una nova setmana al cos amb tot de botons rescatats d'altres naufragis d'hiverns fets de llana i calendari.
Pidoles matins amables, d'una llum de sol valent per, sota l'abric, péixer primaveres.

causes impossibles

Un piano desaforat estavella notes contra una paret. I tu desfàs la tarda a través del finestral en fils de pluja que es resisteix a caure i manats de música desordenada. La humitat es dissipa a mil revolucions per minut mentre maldes per fer callar la impaciència amb el darrer esborrany de felicitat. El vermell de l'autocorrector et diu que no, però sempre has tingut el mal costum de guardar un seient per a l'esperança.

clorofil·la

D'entre el gris de la mediocritat, entreveure els matisos més brillants. O que de tant en tant se t'il·lumini la mirada amb l'esclat d'alguna tonalitat que, rebel, s'escapa i destaca del cel ennuvolat de la rutina.
A l'aire d'un capvespre, surant, una carícia de clorofil·la. El coratge és d'un color de focs artificials.

cal·ligrafia del silenci

La part de tu que es nega a deixar l'efervescència. I mires de convertir aquesta fam en heura que se t'arrapi per dins i que arreli a les paraules i que cobreixi les parets i el paisatge interior i, amb la gola atapeïda d'un verd esmolat d'urpa, emparrar aquesta impaciència a l'estructura invisible del blanc mitjançant un crit pautat.