plàstic

La desil·lusió et pren a destemps,
tot just quan el dia s'estavella
contra una nit que ja neix cansada.

Aquesta desil·lusió que,
com una carícia fina d'hivern,
retractila el cos fins que suplanta la pell,
i atenua el tacte suau de les hores petites que, 
malgrat ser diminutes, 
íntimes, ínfimes,
no deixen mai de ser victòries.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall